JORDI DE PLANELL, Terrassa
El Vic havia de trencar aquest diumenge la seva mala ratxa a l'inici de lliga: la falta de gol i la poca creació en línies del mig del camp per part dels homes de Pere Vila estaven fent que el Vic només hagués sumat un punt de nou possibles i tot i el gran canvi de mentalitat i de joc amb el qual el Vic va sortir al terreny de joc, les errades arbitrals i la falta d'encert van enviar als vigatans a la seva tercera derrota consecutiva i la segona per la mínima.
El cert és, però, que el rival no era fàcil: el Terrassa és un dels equips que aspira a pujar i la seva entregada afició i la voluntat del club no van fer, ni molt menys, que el partit fos fàcil.
A diferència dels darrers partits, el Vic va sortir al camp sense por, l'Olímpic de Terrassa és un camp espectacular i 600 persones animaven incansablement, però això no va esporuguir un equip molt modificat respecte les últimes derrotes: Almendros va descansar i jugadors habituals com Muniesa es van mirar el partit des de la grada.
La tàctica arriscada del tècnic, Pere Vila, va sortir bé i el Vic va sortir enxufat des del primer moment, amb més mobilitat a radere i deixant que el rival jugués amb tranquil·litat a les seves línies més enrederides, sense crear perill.
De fet qui realment va buscar les pessigolles al rival va ser el Vic, que va atacar amb perill al llarg de tota la primera part amb diverses ocasions, sortint jugant des del radere i robant pilotes a un mig del camp terrassenc molt fluix durant tot el matx. Primer ho va provar Pol Coll en un xut que el porter local, Diego Gómez, va enviar a córner. I 15 minuts després, al 35, Òscar Muñoz va fregar la creueta de Gómez en un xut llunyà que a punt estava d'avançar els visitants. Dos minuts després el mateix "killer" vigatà ho va intentar des de més lluny sense trobar, tampoc, la porteria terrassenca.
Al final de la primera part el Terrassa havia arrasat en possessió, però les seves accions de perill havien estat mínimes en comparació amb les d'un Vic molt ben col·locat en el terreny de joc i sabent jugar les seves cartes i és que l'única ocasió en el primer temps per part de l'equip local havia estat una centrada-xut que el porter Adrià havia enviat a córner.
La segona part va continuar amb un Vic col·locat en el partit i encara més coneixedor de les seves opcions. El Terrassa estava lluny de la seva millor versió i el camp estava apagat veient el joc de toc tan enrederit i sense poc perill que el seu equip utilitzava. Els primers minuts de la segona part van ser travats i el Vic va anar a buscar el conjunt del vallès més amunt, provant de robar més pilotes. Això va fer que els homes de Pere Vila deixessin més espais fet que va donar lloc a algunes jugades per banda com la de Carlos Martínez en què es van poder avançar els locals.
El Vic es va despertar ràpidament i en una pilota robada al mig del camp, Santanera va poder avançar els vigatans en un xut que parava espectacularment el porter Gómez. I cinc minuts després va arribar una de les jugades polèmiques: en una contra ràpida del Terrassa, David López xutava malament, la pilota rebotava en un defensa i picava, de manera involuntària, al colze del 2 del Vic: Carrascal. L'àrbit, amb decisions poc encertades i força casolanes al llarg de tot el partit, no dubtava a xiular penal i, tot i que Adrià endevinava el cantó, el mateix López no fallava.
A partir d'aquí el Vic va obrir línies i va deixar només tres homes a la defensa per buscar de manera desesperada el gol. Aprofitant l'avantatge tàctica, els locals van sortir un parell de cops a la contra buscant les esquenes del conjunt vigatà, però el porter Adrià va evitar la sentència dels del vallès. Mentrestant el Vic ho provava sense sort, amb Trulls sortint des del lateral per donar ofensivitat.
I al minut 85 la jugada polèmica definitiva: Trulls llança llarga una falta, el porter Gómez surt i refusa malament l'esfèrica, a porteria buida Vilanova xuta i un defensa del Terrassa evita el gol amb la mà, però l'àrbitre no xiulava res tot i les protestes del Vic i el reconeixament del rival i és que fins i tot el mateix míster dels locals reconeixia que "el penal que hem fet nosaltres era més clar que el del Vic", però deia també que "hem sabut guanyar jugant malament".
El Vic encara tindria un parell d'accions més en faltes de Trulls que sortien fregant el pal.
Finalment tercera derrota consecutiva, cap gol a la lliga i un punt de dotze possibles, però més enllà de la tristor dels números, el Vic va fer molts mèrits per endur-se els tres punts de Terrassa, ja que el conjunt local, que aspira a pujar, va ser inferior en tot el partit a un Vic que es comença a retrobar amb la seva millor imatge i que comença a demostrar quin pot ser el seu verdader potencial. Fins ara han tocat rivals molt forts i dues derrotes per la mínima contra l'Europa i el Terrassa junt amb la millora del conjunt de Pere Vila, fa preveure que el Vic pot aspirar, i amb escreix, a optar a més que a la permanència aquesta temporada, però cal anar pas a pas perquè la realitat és dura: de moment tenim un punt i zero gols al calaix.
El Vic havia de trencar aquest diumenge la seva mala ratxa a l'inici de lliga: la falta de gol i la poca creació en línies del mig del camp per part dels homes de Pere Vila estaven fent que el Vic només hagués sumat un punt de nou possibles i tot i el gran canvi de mentalitat i de joc amb el qual el Vic va sortir al terreny de joc, les errades arbitrals i la falta d'encert van enviar als vigatans a la seva tercera derrota consecutiva i la segona per la mínima.
El cert és, però, que el rival no era fàcil: el Terrassa és un dels equips que aspira a pujar i la seva entregada afició i la voluntat del club no van fer, ni molt menys, que el partit fos fàcil.
A diferència dels darrers partits, el Vic va sortir al camp sense por, l'Olímpic de Terrassa és un camp espectacular i 600 persones animaven incansablement, però això no va esporuguir un equip molt modificat respecte les últimes derrotes: Almendros va descansar i jugadors habituals com Muniesa es van mirar el partit des de la grada.
La tàctica arriscada del tècnic, Pere Vila, va sortir bé i el Vic va sortir enxufat des del primer moment, amb més mobilitat a radere i deixant que el rival jugués amb tranquil·litat a les seves línies més enrederides, sense crear perill.
De fet qui realment va buscar les pessigolles al rival va ser el Vic, que va atacar amb perill al llarg de tota la primera part amb diverses ocasions, sortint jugant des del radere i robant pilotes a un mig del camp terrassenc molt fluix durant tot el matx. Primer ho va provar Pol Coll en un xut que el porter local, Diego Gómez, va enviar a córner. I 15 minuts després, al 35, Òscar Muñoz va fregar la creueta de Gómez en un xut llunyà que a punt estava d'avançar els visitants. Dos minuts després el mateix "killer" vigatà ho va intentar des de més lluny sense trobar, tampoc, la porteria terrassenca.
Al final de la primera part el Terrassa havia arrasat en possessió, però les seves accions de perill havien estat mínimes en comparació amb les d'un Vic molt ben col·locat en el terreny de joc i sabent jugar les seves cartes i és que l'única ocasió en el primer temps per part de l'equip local havia estat una centrada-xut que el porter Adrià havia enviat a córner.
La segona part va continuar amb un Vic col·locat en el partit i encara més coneixedor de les seves opcions. El Terrassa estava lluny de la seva millor versió i el camp estava apagat veient el joc de toc tan enrederit i sense poc perill que el seu equip utilitzava. Els primers minuts de la segona part van ser travats i el Vic va anar a buscar el conjunt del vallès més amunt, provant de robar més pilotes. Això va fer que els homes de Pere Vila deixessin més espais fet que va donar lloc a algunes jugades per banda com la de Carlos Martínez en què es van poder avançar els locals.
El Vic es va despertar ràpidament i en una pilota robada al mig del camp, Santanera va poder avançar els vigatans en un xut que parava espectacularment el porter Gómez. I cinc minuts després va arribar una de les jugades polèmiques: en una contra ràpida del Terrassa, David López xutava malament, la pilota rebotava en un defensa i picava, de manera involuntària, al colze del 2 del Vic: Carrascal. L'àrbit, amb decisions poc encertades i força casolanes al llarg de tot el partit, no dubtava a xiular penal i, tot i que Adrià endevinava el cantó, el mateix López no fallava.
A partir d'aquí el Vic va obrir línies i va deixar només tres homes a la defensa per buscar de manera desesperada el gol. Aprofitant l'avantatge tàctica, els locals van sortir un parell de cops a la contra buscant les esquenes del conjunt vigatà, però el porter Adrià va evitar la sentència dels del vallès. Mentrestant el Vic ho provava sense sort, amb Trulls sortint des del lateral per donar ofensivitat.
I al minut 85 la jugada polèmica definitiva: Trulls llança llarga una falta, el porter Gómez surt i refusa malament l'esfèrica, a porteria buida Vilanova xuta i un defensa del Terrassa evita el gol amb la mà, però l'àrbitre no xiulava res tot i les protestes del Vic i el reconeixament del rival i és que fins i tot el mateix míster dels locals reconeixia que "el penal que hem fet nosaltres era més clar que el del Vic", però deia també que "hem sabut guanyar jugant malament".
El Vic encara tindria un parell d'accions més en faltes de Trulls que sortien fregant el pal.
Finalment tercera derrota consecutiva, cap gol a la lliga i un punt de dotze possibles, però més enllà de la tristor dels números, el Vic va fer molts mèrits per endur-se els tres punts de Terrassa, ja que el conjunt local, que aspira a pujar, va ser inferior en tot el partit a un Vic que es comença a retrobar amb la seva millor imatge i que comença a demostrar quin pot ser el seu verdader potencial. Fins ara han tocat rivals molt forts i dues derrotes per la mínima contra l'Europa i el Terrassa junt amb la millora del conjunt de Pere Vila, fa preveure que el Vic pot aspirar, i amb escreix, a optar a més que a la permanència aquesta temporada, però cal anar pas a pas perquè la realitat és dura: de moment tenim un punt i zero gols al calaix.