ALINEACIONS:
Vilanova-Adrian, Valldú, Garcia, Pitu, Cristian, Rodrigues, Adam, Camacho, Alabau, Perez i Dani Acosta.
Vic-Buetas, Carrascal, Pla, Espiñeira, Soler, Coll, Villanova, Molís, Béjar, Verdaguer i Muñoz.
JORDI DE PLANELL, Vilanova i la Geltrú
Ja s’ha convertit en habitual. El robatori de punts jornada rere jornada s’ha convertit en quelcom el qual s’hi ha acostumat tothom al club i és que el seguit d’accions arbitrals que han condicionat els partits de l’UE Vic aquesta temporada de manera errònia i injusta, han arribat a un grau d’infàmia per al futbol i per al Vic com a institució que requereixen d’una resposta immediata. El diumenge, Pere Vila no es podia reprimir les queixes i la impotència que sortien com a espasmes de tots els jugadors vigatans: el resultat (1-1 a fora) no era gens dolent i era just, però l’intent de robar el matx al Vic amb un penal inexistent al minut 90 van fer vessar la gota definitiva de la paciència d’una plantilla que es veu insultada públicament.
Una introducció poc habitual que era necessària per entendre les reaccions dels jugadors del club osonenc al finalitzar el partit i és que tot i que el resultat no va ser negatiu, l’impotència de veure’s ultratjat jornada rere jornada pels àrbitratges imfames passa factura i un, al final, explota.
En el primer temps, el partit va ser obert. Els locals van marcar en tot moment el ritme de l’enfrontament, però no creaven ocasions de perill a la porteria de Buetas mentre que sí que ho feia el Vic amb una acció de Soler que no acabava amb gol per poc. Al minut 14, però, els locals s’aconseguien avançar tot i que un minut després, Muñoz, empatava evitant que el resultat negatiu s’allargués en el marcador.
Amb l’empat el partit es va calmar i el joc es va centrar en el centre del camp, sense ocasions clares per cap conjunt tot i que el Vilanova creava més perill i Buetas, en un parell de grans intervencions, va permetre al Vic arribar amb l’empat al descans.
A la segona part, els visitants es van replegar al radere, donant per bo l’empat, i al Vilanova li va costar molt travessar el plantejament defensiu dels vigatans. Tot i això van crear certes ocasions que sempre van topar amb un encertat Adrià Buetas. A falta de cinc minuts pel final del partit, el Vic va tenir a les botes de Muñoz els tres punts, amb un contraatac conduït per Carrascal que el “killer” vigatà no va poder culminar. Tres minuts després, Almendros, (que com Prieto va jugar finalment) va poder avançar els vigatans però després de fer una gran jugada individual, va enviar l’esfèrica per sobre del travesser.
I, finalment, l’injust penal suposadament comès per Toni Espiñeria, en què el jugador del Vic es va trobar essent la nova víctima del robatori arbitral que no es va culminar, perquè Valldú va enviar la pilota fora.
Finalment un empat just pel què es va veure damunt del terreny de joc, però l’arbitratge nafast al llarg del segon temps culminat amb el penal mal assenyalat, van fer marxar indignats i amb sentiment d’impotència els jugadors vigatans que es troben maltractats jornada rere jornada.
Vilanova-Adrian, Valldú, Garcia, Pitu, Cristian, Rodrigues, Adam, Camacho, Alabau, Perez i Dani Acosta.
Vic-Buetas, Carrascal, Pla, Espiñeira, Soler, Coll, Villanova, Molís, Béjar, Verdaguer i Muñoz.
JORDI DE PLANELL, Vilanova i la Geltrú
Ja s’ha convertit en habitual. El robatori de punts jornada rere jornada s’ha convertit en quelcom el qual s’hi ha acostumat tothom al club i és que el seguit d’accions arbitrals que han condicionat els partits de l’UE Vic aquesta temporada de manera errònia i injusta, han arribat a un grau d’infàmia per al futbol i per al Vic com a institució que requereixen d’una resposta immediata. El diumenge, Pere Vila no es podia reprimir les queixes i la impotència que sortien com a espasmes de tots els jugadors vigatans: el resultat (1-1 a fora) no era gens dolent i era just, però l’intent de robar el matx al Vic amb un penal inexistent al minut 90 van fer vessar la gota definitiva de la paciència d’una plantilla que es veu insultada públicament.
Una introducció poc habitual que era necessària per entendre les reaccions dels jugadors del club osonenc al finalitzar el partit i és que tot i que el resultat no va ser negatiu, l’impotència de veure’s ultratjat jornada rere jornada pels àrbitratges imfames passa factura i un, al final, explota.
En el primer temps, el partit va ser obert. Els locals van marcar en tot moment el ritme de l’enfrontament, però no creaven ocasions de perill a la porteria de Buetas mentre que sí que ho feia el Vic amb una acció de Soler que no acabava amb gol per poc. Al minut 14, però, els locals s’aconseguien avançar tot i que un minut després, Muñoz, empatava evitant que el resultat negatiu s’allargués en el marcador.
Amb l’empat el partit es va calmar i el joc es va centrar en el centre del camp, sense ocasions clares per cap conjunt tot i que el Vilanova creava més perill i Buetas, en un parell de grans intervencions, va permetre al Vic arribar amb l’empat al descans.
A la segona part, els visitants es van replegar al radere, donant per bo l’empat, i al Vilanova li va costar molt travessar el plantejament defensiu dels vigatans. Tot i això van crear certes ocasions que sempre van topar amb un encertat Adrià Buetas. A falta de cinc minuts pel final del partit, el Vic va tenir a les botes de Muñoz els tres punts, amb un contraatac conduït per Carrascal que el “killer” vigatà no va poder culminar. Tres minuts després, Almendros, (que com Prieto va jugar finalment) va poder avançar els vigatans però després de fer una gran jugada individual, va enviar l’esfèrica per sobre del travesser.
I, finalment, l’injust penal suposadament comès per Toni Espiñeria, en què el jugador del Vic es va trobar essent la nova víctima del robatori arbitral que no es va culminar, perquè Valldú va enviar la pilota fora.
Finalment un empat just pel què es va veure damunt del terreny de joc, però l’arbitratge nafast al llarg del segon temps culminat amb el penal mal assenyalat, van fer marxar indignats i amb sentiment d’impotència els jugadors vigatans que es troben maltractats jornada rere jornada.
