ALINEACIONS:
Castelldefels-Tato, Joel, Amantini, Alberto, León, Jorge, Navarro, Gilberto, Amir, Montilla i Sascha. També van jugar: Boniquet, Uri i Javi Sánchez.
Vic-Buetas, Carrascal, Espiñeira, Marcel, Béjar, Soler, Pla, Molist, Pol Coll, Guillem Prieto i Muñoz. També van jugar: Trulls, Poves i Almendros.
JORDI DE PLANELL, Castelldefels
L’UE Vic afrontava, aquest passat diumenge, un intens partit contra el Castelldefels, en el matx corresponent a la tretzena jornada de lliga que s’havia ajornat per la pluja. Els locals venien d’una ratxa de tres victòries de quatre possibles, amb 23 punts al caseller. Per la seva banda el Vic havia perdut en l’última jornada i feia cinc partits –i amb aquest sis- que no guanyava.
Tot i que les ratxes podessin fer preveure un partit de color groc i blau, van ser els vigatans els qui van portar el ritme des del primer moment. El Castelldefels no es va trobar còmode al terreny dejoc i no va fer cap xut entre els tres pals més enllà d’un gol anul•lat a la mitja hora de joc. El Vic no patia defensivament i tenia el control de l’esfèrica, però les ocasions de gol no arribaven per la bona posició defensiva del Castelldefels i la duresa dels locals al mig del camp.
Així doncs, en els primers quaranta-cinc minuts, només Soler, en un u contra u, va poder inquitar al nou porter del conjunt del Baix Llobregat: Tato, que va fer un gran paper aturant les millors ocasions visitants inclosa la de Soler. Muñoz, per la seva banda, també ho va intentar, però el killer segueix sense trobar la bona dinàmica de gols que tenia la temporada passada. La primera part va finalitzar amb la substitució de Guillem Prieto per una torçada de turmell al minut 37 que el fa ser dubte pel proper partit.
A la represa els locals van mirar d’entrar en el partit i van aconseguir allargar les possessions de pilota disposant, així, de faltes que els permetien acostar-se a la porteria de Buetas. El porter vigatà, però, es va mostrar segur en tot moment i no va fer cap intervenció destacable. El seu equip, mentrestant, intentava superar el mur local, però només Pol Coll va tenir una clara opció de gol en un altre u contra u que Tato va aturar de nou. L’entrada de Poves a falta de vint minuts pel final, va oxigenar l’equip i la seva velocitat i contundència van ajudar al Vic a mantenir la pilota a la línia de tres quarts, però sense trobar porteria.
Finalment el partit va finalitzar amb un empat a zero que no va deixar contents als visitants, ja que si algun equip havia fet mèrits per guanyar havia estat el Vic, però la falta d’encert va tornar a condemnar als osonencs.
Ara ja només queda esperar al proper partit a casa per sumar els tres punts, però el rival segur que no ho posarà fàcil perquè és el líder destacat: l’Espanyol B. Tot i així, el Vic ja ha demostrat portar força problemes als grans i l’afició i el coratge de l’equip seran claus per treure quelcom positiu del matx.
Castelldefels-Tato, Joel, Amantini, Alberto, León, Jorge, Navarro, Gilberto, Amir, Montilla i Sascha. També van jugar: Boniquet, Uri i Javi Sánchez.
Vic-Buetas, Carrascal, Espiñeira, Marcel, Béjar, Soler, Pla, Molist, Pol Coll, Guillem Prieto i Muñoz. També van jugar: Trulls, Poves i Almendros.
JORDI DE PLANELL, Castelldefels
L’UE Vic afrontava, aquest passat diumenge, un intens partit contra el Castelldefels, en el matx corresponent a la tretzena jornada de lliga que s’havia ajornat per la pluja. Els locals venien d’una ratxa de tres victòries de quatre possibles, amb 23 punts al caseller. Per la seva banda el Vic havia perdut en l’última jornada i feia cinc partits –i amb aquest sis- que no guanyava.
Tot i que les ratxes podessin fer preveure un partit de color groc i blau, van ser els vigatans els qui van portar el ritme des del primer moment. El Castelldefels no es va trobar còmode al terreny dejoc i no va fer cap xut entre els tres pals més enllà d’un gol anul•lat a la mitja hora de joc. El Vic no patia defensivament i tenia el control de l’esfèrica, però les ocasions de gol no arribaven per la bona posició defensiva del Castelldefels i la duresa dels locals al mig del camp.
Així doncs, en els primers quaranta-cinc minuts, només Soler, en un u contra u, va poder inquitar al nou porter del conjunt del Baix Llobregat: Tato, que va fer un gran paper aturant les millors ocasions visitants inclosa la de Soler. Muñoz, per la seva banda, també ho va intentar, però el killer segueix sense trobar la bona dinàmica de gols que tenia la temporada passada. La primera part va finalitzar amb la substitució de Guillem Prieto per una torçada de turmell al minut 37 que el fa ser dubte pel proper partit.
A la represa els locals van mirar d’entrar en el partit i van aconseguir allargar les possessions de pilota disposant, així, de faltes que els permetien acostar-se a la porteria de Buetas. El porter vigatà, però, es va mostrar segur en tot moment i no va fer cap intervenció destacable. El seu equip, mentrestant, intentava superar el mur local, però només Pol Coll va tenir una clara opció de gol en un altre u contra u que Tato va aturar de nou. L’entrada de Poves a falta de vint minuts pel final, va oxigenar l’equip i la seva velocitat i contundència van ajudar al Vic a mantenir la pilota a la línia de tres quarts, però sense trobar porteria.
Finalment el partit va finalitzar amb un empat a zero que no va deixar contents als visitants, ja que si algun equip havia fet mèrits per guanyar havia estat el Vic, però la falta d’encert va tornar a condemnar als osonencs.
Ara ja només queda esperar al proper partit a casa per sumar els tres punts, però el rival segur que no ho posarà fàcil perquè és el líder destacat: l’Espanyol B. Tot i així, el Vic ja ha demostrat portar força problemes als grans i l’afició i el coratge de l’equip seran claus per treure quelcom positiu del matx.
