JORDI DE PLANELL, Manlleu.
Els derbis són derbis i les prèvies no guanyen els partits. Aquest diumenge va ser el derbi osonenc entre Manlleu i Vic el matx que va demostrar això. El partit de partits a la comarca d'Osona es va saldar amb un 2 a 4 pels de la capital que van fer un partidàs a base d'orgull i de bon joc.
I les coses no eren fàcils. L'afició del Manlleu va respondre en massa a la cita, però també ho va fer la del Vic. Tot plegat va portar a que el Municipal manlleuenc estigués a rebentar per veure, dotze anys després, el Manlleu-Vic i, com l'any 2000, la victòria va ser pels visitants. Els del Ter, tot i estar esperonats per una gran afició, no van aconseguir fer-se amb el control del partit en cap moment, ans el contrari, i el Vic va perforar quatre cops la porteria de Fran enduient-se els tres punts cap a la capital, un punts que ajudaran i molt: tan anímicament com per escalar llocs en la taula classificatòria.
Els primers minuts de partit van ser molt travats. Cap dels dos conjunts aconseguia arribar amb perill a la porteria contrària i el joc al mig del camp no era fluït, amb dos equips nerviosos però igualment motivats que no trobaven comoditat en el joc. El Vic va tenir un parell d'arribades abans de que Pla els avancés amb un cop de cap que s'anticipava a la sortida de Fran al minut 29. La motivació vigatana i el control del matx que havien superat el Manlleu des del minut 20 donaven resultats, però abans del descans els locals, empesos per mil aficionats, remuntaven el partit amb un gol del seu golejador Planagumà i amb un altre de Bernat, en fora de joc, quan ja es portaven sis minuts d'afegit en el primer temps.
Els gols, que remunataven el partit, no van semblar fer mal a un Vic que a la segona part va sortir encara més motivat. Els homes de Pere Vila van començar a generar perill i al minut 60 el "killer", Òscar Muñoz, empatava el matx definint a la perfecció un u contra u després que Poves -que havia entrat pel lesionat Toni Espiñeira- li fes una excel·lent passada. El gol va esperonar encara més als vigatans que disposarien d'un parell de bones ocasions aprofitan els moments d'incertesa d'un conjunt local que va estar desaparegut en el segon temps. Héctor va demostrar estar recuperat del tot de la seva lesió quan va avançar de nou al Vic amb una rematada d'esperó al 82 i el juvenil Alguer, que va entrar al camp al minut 92, va sentenciar el partit amb una gran jugada individual al 94, amb un gol que va tancar el partit i que va convertir el matx en el derbi somiat pel jove jugador.
Finalment tres punts, simplement tres punts, però que són molt més que això. El reforç moral de guanyar a fora, amb un gran joc i contra el Manlleu ajudaran molt a un equip que cada cop veu més aprop la salvació, sobretot si el nivell mostrat en partits com el de dissabte es va repetint en les jornades següents.
Els derbis són derbis i les prèvies no guanyen els partits. Aquest diumenge va ser el derbi osonenc entre Manlleu i Vic el matx que va demostrar això. El partit de partits a la comarca d'Osona es va saldar amb un 2 a 4 pels de la capital que van fer un partidàs a base d'orgull i de bon joc.
I les coses no eren fàcils. L'afició del Manlleu va respondre en massa a la cita, però també ho va fer la del Vic. Tot plegat va portar a que el Municipal manlleuenc estigués a rebentar per veure, dotze anys després, el Manlleu-Vic i, com l'any 2000, la victòria va ser pels visitants. Els del Ter, tot i estar esperonats per una gran afició, no van aconseguir fer-se amb el control del partit en cap moment, ans el contrari, i el Vic va perforar quatre cops la porteria de Fran enduient-se els tres punts cap a la capital, un punts que ajudaran i molt: tan anímicament com per escalar llocs en la taula classificatòria.
Els primers minuts de partit van ser molt travats. Cap dels dos conjunts aconseguia arribar amb perill a la porteria contrària i el joc al mig del camp no era fluït, amb dos equips nerviosos però igualment motivats que no trobaven comoditat en el joc. El Vic va tenir un parell d'arribades abans de que Pla els avancés amb un cop de cap que s'anticipava a la sortida de Fran al minut 29. La motivació vigatana i el control del matx que havien superat el Manlleu des del minut 20 donaven resultats, però abans del descans els locals, empesos per mil aficionats, remuntaven el partit amb un gol del seu golejador Planagumà i amb un altre de Bernat, en fora de joc, quan ja es portaven sis minuts d'afegit en el primer temps.
Els gols, que remunataven el partit, no van semblar fer mal a un Vic que a la segona part va sortir encara més motivat. Els homes de Pere Vila van començar a generar perill i al minut 60 el "killer", Òscar Muñoz, empatava el matx definint a la perfecció un u contra u després que Poves -que havia entrat pel lesionat Toni Espiñeira- li fes una excel·lent passada. El gol va esperonar encara més als vigatans que disposarien d'un parell de bones ocasions aprofitan els moments d'incertesa d'un conjunt local que va estar desaparegut en el segon temps. Héctor va demostrar estar recuperat del tot de la seva lesió quan va avançar de nou al Vic amb una rematada d'esperó al 82 i el juvenil Alguer, que va entrar al camp al minut 92, va sentenciar el partit amb una gran jugada individual al 94, amb un gol que va tancar el partit i que va convertir el matx en el derbi somiat pel jove jugador.
Finalment tres punts, simplement tres punts, però que són molt més que això. El reforç moral de guanyar a fora, amb un gran joc i contra el Manlleu ajudaran molt a un equip que cada cop veu més aprop la salvació, sobretot si el nivell mostrat en partits com el de dissabte es va repetint en les jornades següents.
