JORDI DE PLANELL, Vic.
Set jornades fa que el Vic no coneix la victòria. Dels últims dotze punts disponibles, els vigatans tan sols n'han sumat dos gràcies als dos últims empats i, ara, el calendari que espera als homes de Pere Vila és complicat. La primera cita era contra l'Olot aquest diumenge i, tot i els esforços dels jugadors blanc-i-vermells de batre Òscar, el gol només va arribar per la banda dels garrotxins, que es van avançar a la sortida d'un córner deixant el Vic a només un punt de la zona de descens.
La primera part va començar amb igualtat. Cap dels dos equips aconseguia soprendre la defensa contrària; en ambdues àrees els jugadors van fer valer els bons registres defensius i cap conjunt trobava el camí de la porteria rival. Només al quart d'hora de joc, en una centrada que Uri Santos va controlar amb el pit i que va rematar desviat a la mitja volta, l'Olot va inquietar a Buetas.
L'acció més destacada de la primera part va arribar al minut 24, quan Pol Coll va caure dins l'àrea i l'àrbitre va assenyalar penal. Jordi Pla va ser l'encarregat de llançar la pena màxima, una gran oportunitat per avançar-se que el vigatà no va saber aprofitar, perquè el seu xut es va trobar amb l'estirada d'Òscar. L'errada va deixar tocat anímicament el Vic i l'Olot va apretar durant uns minuts, però sense trobar la manera de crear ocasions de perill clares. Els locals buscaven les seves opcions al contraatac i Rodri, -el míster visitant- conscient d'això, deixava contínuament tres homes al darrere, inactivant a Marc Casas i Bernat, que no van aparèixer en tot el partit.
A la represa, la tònica del matx va seguir igual. El mig del camp no existia i el Vic dominava la possessió de l'esfèrica, evitant que l'Olot monopolitzés el joc. Malgrat això, els defenses visitants continuaven forts en la pressió i fer gol semblava una quimera. Només en les accions a pilota aturada els locals podien mirar de soprendre Òscar Forners, mentre que Buetas només va haver d'intervenir en una assistència defectuosa de Marc García que Uri Santos no va poder aprofitar.
Sense joc ni mig del camp, el gol del partit va arribar de l'única manera possible: a pilota aturada. Al minut 73, Francolí va rematar desviat un córner des del punt de penal, però abans que l'esfèrica sortíes per la línia de fons, Abel va estirar la cama introduïnt la pilota dins la porteria.
Amb un toc de fortuna els visitants s'havien avançat i el Vic, amb un Olot encara més ben col·locat al darrere, seguia sense trobar el camí que l'acostés al gol. Només Poves i Pol Coll, amb xuts des de la mitja distància, van incomodar Òscar i els laterals garrotxins van inutilitzar el revolsiu que havia de ser l'entrada d'Alexis a la banda esquerra de l'atac vigatà.
Al final, el partit va morir amb la victòria per la mínima d'un Olot que, 24 anys després, manté una jornada més el liderat de la categoria. El Vic segueix patint i els darrers mals resultats el situen en una complicada posició a tan sols un punt de la zona de descens.
Set jornades fa que el Vic no coneix la victòria. Dels últims dotze punts disponibles, els vigatans tan sols n'han sumat dos gràcies als dos últims empats i, ara, el calendari que espera als homes de Pere Vila és complicat. La primera cita era contra l'Olot aquest diumenge i, tot i els esforços dels jugadors blanc-i-vermells de batre Òscar, el gol només va arribar per la banda dels garrotxins, que es van avançar a la sortida d'un córner deixant el Vic a només un punt de la zona de descens.
La primera part va començar amb igualtat. Cap dels dos equips aconseguia soprendre la defensa contrària; en ambdues àrees els jugadors van fer valer els bons registres defensius i cap conjunt trobava el camí de la porteria rival. Només al quart d'hora de joc, en una centrada que Uri Santos va controlar amb el pit i que va rematar desviat a la mitja volta, l'Olot va inquietar a Buetas.
L'acció més destacada de la primera part va arribar al minut 24, quan Pol Coll va caure dins l'àrea i l'àrbitre va assenyalar penal. Jordi Pla va ser l'encarregat de llançar la pena màxima, una gran oportunitat per avançar-se que el vigatà no va saber aprofitar, perquè el seu xut es va trobar amb l'estirada d'Òscar. L'errada va deixar tocat anímicament el Vic i l'Olot va apretar durant uns minuts, però sense trobar la manera de crear ocasions de perill clares. Els locals buscaven les seves opcions al contraatac i Rodri, -el míster visitant- conscient d'això, deixava contínuament tres homes al darrere, inactivant a Marc Casas i Bernat, que no van aparèixer en tot el partit.
A la represa, la tònica del matx va seguir igual. El mig del camp no existia i el Vic dominava la possessió de l'esfèrica, evitant que l'Olot monopolitzés el joc. Malgrat això, els defenses visitants continuaven forts en la pressió i fer gol semblava una quimera. Només en les accions a pilota aturada els locals podien mirar de soprendre Òscar Forners, mentre que Buetas només va haver d'intervenir en una assistència defectuosa de Marc García que Uri Santos no va poder aprofitar.
Sense joc ni mig del camp, el gol del partit va arribar de l'única manera possible: a pilota aturada. Al minut 73, Francolí va rematar desviat un córner des del punt de penal, però abans que l'esfèrica sortíes per la línia de fons, Abel va estirar la cama introduïnt la pilota dins la porteria.
Amb un toc de fortuna els visitants s'havien avançat i el Vic, amb un Olot encara més ben col·locat al darrere, seguia sense trobar el camí que l'acostés al gol. Només Poves i Pol Coll, amb xuts des de la mitja distància, van incomodar Òscar i els laterals garrotxins van inutilitzar el revolsiu que havia de ser l'entrada d'Alexis a la banda esquerra de l'atac vigatà.
Al final, el partit va morir amb la victòria per la mínima d'un Olot que, 24 anys després, manté una jornada més el liderat de la categoria. El Vic segueix patint i els darrers mals resultats el situen en una complicada posició a tan sols un punt de la zona de descens.