JORDI DE PLANELL, Vic.
El 2012 va començar molt bé pel Vic i no ho acabar tant. El primer partit de l'any els vigatans el van jugar al camp del Manlleu, en el derbi osonenc que, una dècada després, es van tornar a endú els homes de Pere Vila. Dotze mesos després, amb una salvació i victòries èpiques a Cornellà i La Pobla, el Vic va caure a casa contra l'Europa en un partit vital pels dos conjunts i que, per culpa de la derrota, donarà un sabor amarg als turrons.
El conjunt de Gràcia visitava el Municipal sabent que es podia col·locar segon i, amb la derrota del Cornellà, començarà el 2013 amb només l'Olot per sobre seu. Pels locals, en canvi, la vitalitat del partit anava en referent a la part baixa de la taula i, per culpa del penal transformat per Cano en el refús de Buetas, els de Pere Vila encentaran any a només un punt del descens.
El partit va ser ensopit i va començar amb molta igualtat. El Vic va fer el seu joc defensiu. Amb la baixa de Maik, el míster local va col·locar una línia de quatre a la defensa i Pla i Héctor al mig del camp, en posició endarrerida. Amb aquest sistema, la porteria de Buetas va esdevenir un mur infranquejable, però la pólvora al davant seguia mullada. Sense ocasions, el joc es travava al mig del camp i el futbol brillava per la seva absència. Només Alexis, amb un xut massa alt, i Poves, en una rematada salvada per Rafael, van poder estrenar el marcador.
Es va arribar a la mitja part i semblava que era impossible que el gol arribés, però, només començar el segon temps, el col·legiat va assenyalar un penal d'Héctor sobre Delmas que només ell va veure. Guzman, l'encarregat de llançar-lo, es va topar amb Buetas, però el refús el va aprofitar Cano per obrir la llauna. El gol va obligar el Vic a insistir més al davant i, per tant, a deixar més espais al darrere. Amb aquest objectiu, Pere Vila va fer sortir Puigdesens i Bernat. Malgrat els esforços dels jugadors vigatans, l'Europa va tirar de veterania i totes les pilotes penjades des de les bandes eren refusades pels defenses visitants. La poca presència del mig del camp feia difícil crear joc i la constància en atac facilitava els contracops de l'Europa, que va poder sentenciar.
Finalment, però, el partit va morir amb la victòria per la mínima dels del Nou Sardenya que es menjaran els turrons segons. Potser pel Vic aquests dolços seran més indigestos, però ara cal pensar en aquell Manlleu-Vic de l'inici del 2012 i tornar a creure en obrir el 2013 d'una millora manera. Perquè ja se sap: any nou, vida nova.
FITXA TÈCNICA:
UE VIC-Buetas, Carrascal, Marc García, Pla, Héctor, Poves, Alexis, Pol Coll, Marc Casas, Roger Casas i Marcel Verdaguer. També: Puidesens, Solernou i Bernat.
EUROPA CE-Rafa, Aitor, Cano, Duran, Edgar, Lara, Guzman, Roberto, Muñoz, Diego i Delmas. També: Epitié, Rovira i Mañosa.
El 2012 va començar molt bé pel Vic i no ho acabar tant. El primer partit de l'any els vigatans el van jugar al camp del Manlleu, en el derbi osonenc que, una dècada després, es van tornar a endú els homes de Pere Vila. Dotze mesos després, amb una salvació i victòries èpiques a Cornellà i La Pobla, el Vic va caure a casa contra l'Europa en un partit vital pels dos conjunts i que, per culpa de la derrota, donarà un sabor amarg als turrons.
El conjunt de Gràcia visitava el Municipal sabent que es podia col·locar segon i, amb la derrota del Cornellà, començarà el 2013 amb només l'Olot per sobre seu. Pels locals, en canvi, la vitalitat del partit anava en referent a la part baixa de la taula i, per culpa del penal transformat per Cano en el refús de Buetas, els de Pere Vila encentaran any a només un punt del descens.
El partit va ser ensopit i va començar amb molta igualtat. El Vic va fer el seu joc defensiu. Amb la baixa de Maik, el míster local va col·locar una línia de quatre a la defensa i Pla i Héctor al mig del camp, en posició endarrerida. Amb aquest sistema, la porteria de Buetas va esdevenir un mur infranquejable, però la pólvora al davant seguia mullada. Sense ocasions, el joc es travava al mig del camp i el futbol brillava per la seva absència. Només Alexis, amb un xut massa alt, i Poves, en una rematada salvada per Rafael, van poder estrenar el marcador.
Es va arribar a la mitja part i semblava que era impossible que el gol arribés, però, només començar el segon temps, el col·legiat va assenyalar un penal d'Héctor sobre Delmas que només ell va veure. Guzman, l'encarregat de llançar-lo, es va topar amb Buetas, però el refús el va aprofitar Cano per obrir la llauna. El gol va obligar el Vic a insistir més al davant i, per tant, a deixar més espais al darrere. Amb aquest objectiu, Pere Vila va fer sortir Puigdesens i Bernat. Malgrat els esforços dels jugadors vigatans, l'Europa va tirar de veterania i totes les pilotes penjades des de les bandes eren refusades pels defenses visitants. La poca presència del mig del camp feia difícil crear joc i la constància en atac facilitava els contracops de l'Europa, que va poder sentenciar.
Finalment, però, el partit va morir amb la victòria per la mínima dels del Nou Sardenya que es menjaran els turrons segons. Potser pel Vic aquests dolços seran més indigestos, però ara cal pensar en aquell Manlleu-Vic de l'inici del 2012 i tornar a creure en obrir el 2013 d'una millora manera. Perquè ja se sap: any nou, vida nova.
FITXA TÈCNICA:
UE VIC-Buetas, Carrascal, Marc García, Pla, Héctor, Poves, Alexis, Pol Coll, Marc Casas, Roger Casas i Marcel Verdaguer. També: Puidesens, Solernou i Bernat.
EUROPA CE-Rafa, Aitor, Cano, Duran, Edgar, Lara, Guzman, Roberto, Muñoz, Diego i Delmas. També: Epitié, Rovira i Mañosa.