JORDI DE PLANELL, Palamós.
El Vic afrontava el partit contra el Palamós com una autèntica final. Els blau-i-grocs marquen la zona de salvació i, abans que els vigatans els arrebatessin la victòria, la distància entre els dos conjunts era de sis punts. Una derrota suposava tenir la salvació a nou i, en canvi, guanyar convertia el partit del proper cap de setmana contra el Balaguer en una nova final en què, dos mesos després, els de Juvany podran mirar de sortir del descens i en què farà falta l'inestimable ajut de l'afició vigatana. El gol de Maik Molist a la primera part i el de Bernat a la segona, van convertir aquesta segona possibilitat en una realitat i, malgrat patir en els darrers instants per la pressió dels locals i pel mal arbitratge, el Vic va marxar del Baix Empordà a només tres punts de la salvació i deixant, quatre setmanes després, la cua de la taula.
El partit va començar amb igualtat, però amb un Vic amb més ganes de buscar el gol. Els vigatans sabien que només guanyar els valia per seguir vius en la lluita per la permanència i això va fer que sortissin amb més intensitat, lluitant per cada pilota i convertint el matx en una lluita d'intensitat i coratge. Malgrat tot, la igualtat dels dos equips feia que el joc es concentrés al mig del camp i el Palamós va apostar per una tàctica de caràcter més defensiu, deixant que fossin els visitants els que portessin el tempo, però mossegant-los amb una forta pressió superada la zona de mitjos. Per trencar les taules calia una genialitat i Puigdesens es va inventar una jugada per obrir el marcador: va controlar la pilota a la frontal, va superar un parell de defensors amb una diagonal ben traçada i va enviar a la fusta un xut a mitja altura. El refús del pal el va aprofitar Maik Molist per marcar a plaer el primer pels osonencs. La diana va esperonar el Vic, que es va carregar de confiança, però Vidi va parar el cor dels vigatans amb un xut creuat des de dins de l'àrea que es va estavellar al pal dret de la porteria de Buetas. L'ensurt es va quedar només en això, un ensurt, i els vigatans van seguir assetjant la porteria local. Pla, amb una rematada de cap després d'una falta servida per Marc García, va fer el segon dels visitants, però el col·legiat va entendre incomprensiblement que el jugador vigatà estava en posició antirreglamentària.
La primera part va morir sense més ocasions i, a la represa, el partit va començar boig. El Palamós va tenir l'empat a les botes de Jaume amb un xut que Carrascal va treure des de la línia de gol quan Buetas ja havia estat superat. Al contracop d'aquesta mateixa acció, Puigdesens no va encertar a trobar a Solernou en un dos contra un que hauria pogut suposar el segon gol vigatà. Després de molt insistir (i que l'àrbitre anul·lés un altre gol al Vic, aquest cop per fora de joc de Marcel Verdaguer), Bernat es va retrobar amb la xarxa i va enviar una centrada de Carrascal al fons de la porteria amb una espectacular rematada que va entrar llepant el pal. Quedava un quart d'hora pel final i el partit semblava pràcticament sentenciat, però a Tercera Divisió res no s'acaba fins que el col·legiat no assenyala el final i l'ex del Benicàssim, Sergio García, va reduir distàncies pels locals a dos minuts del 90 a l'enviar al fons de la xarxa una passada llarga de Pons. El Palamós, tirant d'èpica, va intentar esgarrar la festa al Vic però no ho va aconseguir i els osonencs van anar-se'n cap a la Plana amb tres punts que els mantenen ben vius i els acosten a la preuada salvació.
El Vic afrontava el partit contra el Palamós com una autèntica final. Els blau-i-grocs marquen la zona de salvació i, abans que els vigatans els arrebatessin la victòria, la distància entre els dos conjunts era de sis punts. Una derrota suposava tenir la salvació a nou i, en canvi, guanyar convertia el partit del proper cap de setmana contra el Balaguer en una nova final en què, dos mesos després, els de Juvany podran mirar de sortir del descens i en què farà falta l'inestimable ajut de l'afició vigatana. El gol de Maik Molist a la primera part i el de Bernat a la segona, van convertir aquesta segona possibilitat en una realitat i, malgrat patir en els darrers instants per la pressió dels locals i pel mal arbitratge, el Vic va marxar del Baix Empordà a només tres punts de la salvació i deixant, quatre setmanes després, la cua de la taula.
El partit va començar amb igualtat, però amb un Vic amb més ganes de buscar el gol. Els vigatans sabien que només guanyar els valia per seguir vius en la lluita per la permanència i això va fer que sortissin amb més intensitat, lluitant per cada pilota i convertint el matx en una lluita d'intensitat i coratge. Malgrat tot, la igualtat dels dos equips feia que el joc es concentrés al mig del camp i el Palamós va apostar per una tàctica de caràcter més defensiu, deixant que fossin els visitants els que portessin el tempo, però mossegant-los amb una forta pressió superada la zona de mitjos. Per trencar les taules calia una genialitat i Puigdesens es va inventar una jugada per obrir el marcador: va controlar la pilota a la frontal, va superar un parell de defensors amb una diagonal ben traçada i va enviar a la fusta un xut a mitja altura. El refús del pal el va aprofitar Maik Molist per marcar a plaer el primer pels osonencs. La diana va esperonar el Vic, que es va carregar de confiança, però Vidi va parar el cor dels vigatans amb un xut creuat des de dins de l'àrea que es va estavellar al pal dret de la porteria de Buetas. L'ensurt es va quedar només en això, un ensurt, i els vigatans van seguir assetjant la porteria local. Pla, amb una rematada de cap després d'una falta servida per Marc García, va fer el segon dels visitants, però el col·legiat va entendre incomprensiblement que el jugador vigatà estava en posició antirreglamentària.
La primera part va morir sense més ocasions i, a la represa, el partit va començar boig. El Palamós va tenir l'empat a les botes de Jaume amb un xut que Carrascal va treure des de la línia de gol quan Buetas ja havia estat superat. Al contracop d'aquesta mateixa acció, Puigdesens no va encertar a trobar a Solernou en un dos contra un que hauria pogut suposar el segon gol vigatà. Després de molt insistir (i que l'àrbitre anul·lés un altre gol al Vic, aquest cop per fora de joc de Marcel Verdaguer), Bernat es va retrobar amb la xarxa i va enviar una centrada de Carrascal al fons de la porteria amb una espectacular rematada que va entrar llepant el pal. Quedava un quart d'hora pel final i el partit semblava pràcticament sentenciat, però a Tercera Divisió res no s'acaba fins que el col·legiat no assenyala el final i l'ex del Benicàssim, Sergio García, va reduir distàncies pels locals a dos minuts del 90 a l'enviar al fons de la xarxa una passada llarga de Pons. El Palamós, tirant d'èpica, va intentar esgarrar la festa al Vic però no ho va aconseguir i els osonencs van anar-se'n cap a la Plana amb tres punts que els mantenen ben vius i els acosten a la preuada salvació.
