JORDI DE PLANELL, Barcelona.
La primera setmana de maig reservava per al Vic dos partits importantíssims. Primer un el dia del treballador, el dimecres, contra La Pobla de Mafumet. Treient l'orgull i la rauixa d'un animal ferit, els vigatans es van imposar als tarragonins per un contundent 4 a 2. La segona prova era un repte encara més difícil: intentar treure quelcom positiu del Nou Sardenya, amb un Europa tercer i disposat a lluitar pel títol fins el final. Els homes de Dani Juvany sabien que era vital per seguir vius en la lluita per la permanència sumar a la vila de Gràcia i ho van aconseguir amb un meritori empat a dos. Les circumstàncies, però, van fer que la sensació final pels blanc-i-vermells fos menys positiva del que es podria esperar, i és que es van avançar en dues ocasions i, a més, van jugar els darrers deu minuts amb avantatge al marcador i amb dos homes més damunt la gespa. Els nervis i la pressió que tenen els vigatans en aquest tram final, i també la qualitat dels escapulats, van acabar suposant un còctel que permetria a Camacho empatar de penal en temps de descompte.
El partit va començar amb igualtat i amb dos equips incapaços de mossegar-se. El Vic no volia arriscar en exccés ni optar per un joc ofensiu que, en terres gracienques, era un autèntic suïcidi. L'Europa, amb el domini de la pilota, tampoc sabia crear perill i el bagatge ofensiu local en tot el primer temps va ser una rematada de Cano que es va estavellar al al travesser. El Vic, en canvi, va aprofitar l'oportunitat que va tenir per avançar-se en el marcador. Passada la mitja hora de joc, Albert Soler va obrir la llauna al enviar al fons de la xarxa una falta des de la banda. El porter escapulat, avançat per interceptar la centrada, es va empassar la rosca del vigatà, que la setmana passada ja va marcar a pilota aturada.
A la represa, l'Europa va sortir molt enxufat amb l'objectiu d'aconseguir l'empat el més ràpid possible. L'exvigatà Òscar Muñoz i el també davanter Roberto Camacho van sortir per ajudar els homes de davant. Epitié va empatar al 50, però el seu gol va ser anul·lat per fora de joc. Quatre minuts després, un xut de Camacho des de la mitja lluna permetria a l'Europa tornar -aquest cop sí- les taules al marcador. El Vic no aconseguia reaccionar i intentava aturar, amb massa nervis i una defensa de nou minavada per les baixes, els atacs dels escapulats. La situació va fer un tomb favorable als visitants al 70, quan Víctor Duran va veure la segona targeta i va deixar el seu equip amb deu. El Vic va aprofitar la superioritat per recompondre's i intentar marcar de nou el tempo del partit. A deu minuts del final, la bogeria va fer acte de presència al Nou Sardenya: Bernat va entrar a l'interior de l'àrea i el porter local, Eloi, el va fer caure quan ja estava superat. L'àrbitre, de manera correcte, va assenyalar penal i va expulsar Eloi. Pedro Dólera, amb nou homes al camp i sense possiblitat de fer canvis, va col·locar Epitié entre els tres pals, però el davanter reconvertit en porter no va poder aturar el llançament de Bernat.
Amb un Europa amb nou homes, el Vic semblava tenir controlat el partit. Però l'enfrontament va embogir en la seva fase final, amb un conjunt local protestant al col·legiat en cada acció i l'afició del Nou Sardenya pressionant. Els nervis i la pressió dels vigatans tampoc van ajudar i l'Europa, malgrat l'inferioritat, trobava masses espais en la defensa blanc-i-vermella. Al final, ja al 91, l'escenari dels més pessimistes es va complir i Pol Barnils va fer caure Cano dins l'àrea. Camacho, que ja havia empatat en una ocasió, no va fallar la pena màxima a l'estil Panenka i va certificar el definitiu 2 a 2 que deixa el Vic a tres punts de la salvació quan en queden sis en disputa.
La primera setmana de maig reservava per al Vic dos partits importantíssims. Primer un el dia del treballador, el dimecres, contra La Pobla de Mafumet. Treient l'orgull i la rauixa d'un animal ferit, els vigatans es van imposar als tarragonins per un contundent 4 a 2. La segona prova era un repte encara més difícil: intentar treure quelcom positiu del Nou Sardenya, amb un Europa tercer i disposat a lluitar pel títol fins el final. Els homes de Dani Juvany sabien que era vital per seguir vius en la lluita per la permanència sumar a la vila de Gràcia i ho van aconseguir amb un meritori empat a dos. Les circumstàncies, però, van fer que la sensació final pels blanc-i-vermells fos menys positiva del que es podria esperar, i és que es van avançar en dues ocasions i, a més, van jugar els darrers deu minuts amb avantatge al marcador i amb dos homes més damunt la gespa. Els nervis i la pressió que tenen els vigatans en aquest tram final, i també la qualitat dels escapulats, van acabar suposant un còctel que permetria a Camacho empatar de penal en temps de descompte.
El partit va començar amb igualtat i amb dos equips incapaços de mossegar-se. El Vic no volia arriscar en exccés ni optar per un joc ofensiu que, en terres gracienques, era un autèntic suïcidi. L'Europa, amb el domini de la pilota, tampoc sabia crear perill i el bagatge ofensiu local en tot el primer temps va ser una rematada de Cano que es va estavellar al al travesser. El Vic, en canvi, va aprofitar l'oportunitat que va tenir per avançar-se en el marcador. Passada la mitja hora de joc, Albert Soler va obrir la llauna al enviar al fons de la xarxa una falta des de la banda. El porter escapulat, avançat per interceptar la centrada, es va empassar la rosca del vigatà, que la setmana passada ja va marcar a pilota aturada.
A la represa, l'Europa va sortir molt enxufat amb l'objectiu d'aconseguir l'empat el més ràpid possible. L'exvigatà Òscar Muñoz i el també davanter Roberto Camacho van sortir per ajudar els homes de davant. Epitié va empatar al 50, però el seu gol va ser anul·lat per fora de joc. Quatre minuts després, un xut de Camacho des de la mitja lluna permetria a l'Europa tornar -aquest cop sí- les taules al marcador. El Vic no aconseguia reaccionar i intentava aturar, amb massa nervis i una defensa de nou minavada per les baixes, els atacs dels escapulats. La situació va fer un tomb favorable als visitants al 70, quan Víctor Duran va veure la segona targeta i va deixar el seu equip amb deu. El Vic va aprofitar la superioritat per recompondre's i intentar marcar de nou el tempo del partit. A deu minuts del final, la bogeria va fer acte de presència al Nou Sardenya: Bernat va entrar a l'interior de l'àrea i el porter local, Eloi, el va fer caure quan ja estava superat. L'àrbitre, de manera correcte, va assenyalar penal i va expulsar Eloi. Pedro Dólera, amb nou homes al camp i sense possiblitat de fer canvis, va col·locar Epitié entre els tres pals, però el davanter reconvertit en porter no va poder aturar el llançament de Bernat.
Amb un Europa amb nou homes, el Vic semblava tenir controlat el partit. Però l'enfrontament va embogir en la seva fase final, amb un conjunt local protestant al col·legiat en cada acció i l'afició del Nou Sardenya pressionant. Els nervis i la pressió dels vigatans tampoc van ajudar i l'Europa, malgrat l'inferioritat, trobava masses espais en la defensa blanc-i-vermella. Al final, ja al 91, l'escenari dels més pessimistes es va complir i Pol Barnils va fer caure Cano dins l'àrea. Camacho, que ja havia empatat en una ocasió, no va fallar la pena màxima a l'estil Panenka i va certificar el definitiu 2 a 2 que deixa el Vic a tres punts de la salvació quan en queden sis en disputa.