JORDI DE PLANELL, Avià.
Diuen que a la tercera va a la vençuda. Però no. El Vic ha necessitat quatre partits per saber què és guanyar aquesta temporada, quelcom que avui era més necessari que mai. Feia falta perquè els homes de Juvany només tenien dos punts i començaven a enfonsar-se a la classificació, però sobretot calien perquè els jugadors recuperessin la confiança mostrada durant la pretemporada i que mica en mica, enfrontament darrera enfrontament, s'havia anat dissipant davant les dificultats de fer gols. La setmana passada, amb el mal partit i la consegüent derrota a casa davant el Banyoles, la pressió sobre la jove plantilla s'havia intensificat i per tot plegat la victòria d'avui al camp de l'Avià és més balsàmica que mai. No ha set, a més, un matx guanyat per la mínima. Els vigatans han perforat tres vegades la porteria rival i han mantingut la seva a zero. Tot coses positives si no fos perquè el col·legiat s'ha dedicat a embrutar el partit amb expulsions innecessàries: els locals han acabat amb nou i els visitants amb deu, però sense entrenadors, ja que Dani Juvany i Ramon Seco han vist el final del matx des de la graderia.
Que la cosa acabaria bé ja s'ha vist des del principi. Sense que haguessin passat ni cinc minuts, una pèrdua de pilota absurda de l'Avià a la frontal de la seva pròpia àrea ha permès a Peque fer el primer. El gol ha set un cop dur pels locals, que esperaven mantenir la porteria a zero defensant-se sòlidament i buscar les seves opcions al contracop. El fet d'anar per darrera al marcador els ha fet canviar d'estratègia i han fet una passa endavant, buscant espais per les bandes i intentant arribar a la porteria de Fran. Tot ha estat en va. El Vic s'ha defensat bé i només Pla, al 91 i amb el 0 a 3 al marcador, ha salvat una pilota a la línia de gol. Aquesta ha estat l'única ocasió avienca en tot el partit. Els de Juvany, en canvi, han aprofitat els espais que deixaven els blanc-i-blaus per acostar-se a la porteria de Coll. Abans de la mitja part, Berrocal, Pol Coll i Segalés -avui titular- han pogut fer el segon, però cap de les seves rematades ha acabat al fons de la xarxa. Tot i això, abans del descans el Vic s'ha trobat amb superioritat numèrica per l'expulsió per doble amonestació del local Gigi.
A la represa, els vigatans han aprofitat l'avantatge numèric i al marcador per gestionar el partit i no han patit en excés malgrat l'ajustat resultat. L'Avià només ha sabut crear perill en jugades molt concretes a pilota parada i quan Gerard, en un contracop i amb una excel·lent vaselina, ha marcat el segon pels d'Osona, ha plegat definitivament els braços. L'expulsió de Corti ha set la sentència definitiva per uns locals que encara han hagut de veure com, al 89, Puigdesens arrodonia la victòria dels visitants amb el definitiu 0 a 3. Abans de tot això, l'àrbitre s'havia encarregat d'escalfar el duel expulsant el porter vigatà Fran i els entrenadors vigatans Juvany i Seco per protestar. Tot plegat ha derivat en una anècdota estèril que només ha contribuït a enrarir un partit que el Vic ha controlat incontestablement. A la fi, doncs, una victòria.
Diuen que a la tercera va a la vençuda. Però no. El Vic ha necessitat quatre partits per saber què és guanyar aquesta temporada, quelcom que avui era més necessari que mai. Feia falta perquè els homes de Juvany només tenien dos punts i començaven a enfonsar-se a la classificació, però sobretot calien perquè els jugadors recuperessin la confiança mostrada durant la pretemporada i que mica en mica, enfrontament darrera enfrontament, s'havia anat dissipant davant les dificultats de fer gols. La setmana passada, amb el mal partit i la consegüent derrota a casa davant el Banyoles, la pressió sobre la jove plantilla s'havia intensificat i per tot plegat la victòria d'avui al camp de l'Avià és més balsàmica que mai. No ha set, a més, un matx guanyat per la mínima. Els vigatans han perforat tres vegades la porteria rival i han mantingut la seva a zero. Tot coses positives si no fos perquè el col·legiat s'ha dedicat a embrutar el partit amb expulsions innecessàries: els locals han acabat amb nou i els visitants amb deu, però sense entrenadors, ja que Dani Juvany i Ramon Seco han vist el final del matx des de la graderia.
Que la cosa acabaria bé ja s'ha vist des del principi. Sense que haguessin passat ni cinc minuts, una pèrdua de pilota absurda de l'Avià a la frontal de la seva pròpia àrea ha permès a Peque fer el primer. El gol ha set un cop dur pels locals, que esperaven mantenir la porteria a zero defensant-se sòlidament i buscar les seves opcions al contracop. El fet d'anar per darrera al marcador els ha fet canviar d'estratègia i han fet una passa endavant, buscant espais per les bandes i intentant arribar a la porteria de Fran. Tot ha estat en va. El Vic s'ha defensat bé i només Pla, al 91 i amb el 0 a 3 al marcador, ha salvat una pilota a la línia de gol. Aquesta ha estat l'única ocasió avienca en tot el partit. Els de Juvany, en canvi, han aprofitat els espais que deixaven els blanc-i-blaus per acostar-se a la porteria de Coll. Abans de la mitja part, Berrocal, Pol Coll i Segalés -avui titular- han pogut fer el segon, però cap de les seves rematades ha acabat al fons de la xarxa. Tot i això, abans del descans el Vic s'ha trobat amb superioritat numèrica per l'expulsió per doble amonestació del local Gigi.
A la represa, els vigatans han aprofitat l'avantatge numèric i al marcador per gestionar el partit i no han patit en excés malgrat l'ajustat resultat. L'Avià només ha sabut crear perill en jugades molt concretes a pilota parada i quan Gerard, en un contracop i amb una excel·lent vaselina, ha marcat el segon pels d'Osona, ha plegat definitivament els braços. L'expulsió de Corti ha set la sentència definitiva per uns locals que encara han hagut de veure com, al 89, Puigdesens arrodonia la victòria dels visitants amb el definitiu 0 a 3. Abans de tot això, l'àrbitre s'havia encarregat d'escalfar el duel expulsant el porter vigatà Fran i els entrenadors vigatans Juvany i Seco per protestar. Tot plegat ha derivat en una anècdota estèril que només ha contribuït a enrarir un partit que el Vic ha controlat incontestablement. A la fi, doncs, una victòria.