JORDI DE PLANELL, Sta. Coloma de Farners
En les catorze jornades de lliga que el Vic havia disputat fins ara sempre hi havia un "però". I és que sempre es matisava que als vigatans els faltava un partit. I, a base d'anar-ho repetint, gairebé havíem interioritzat que ens faltava fer un darrer tràmit per sumar tres punts més i escalar un parell de posicions a la taula. Però no. Al final el partit que havia de ser un tràmit de tràmit no en va tenir res, més aviat al contrari. El Farners, que venia de quatre derrotes consecutives, va sortir a mossegar, a buscar els tres punts amb la desesperació de qui necessita sumar per agafar oxigen, i el Vic, potser amb el cap a Peralada, no va ser capaç de frenar l'andanada local. Dani Juvany no es cansava de reclamar-ho des de la banda: "Intensitat", però ahir als seus jugadors semblava no sortir-los res malgrat intentar-ho. El Farners va encarrilar la victòria a la primera mitja hora, amb dos gols que pesarien com llosses a l'esquena dels osonencs, que només van perforar la porteria local al minut 93, amb un gol inútil que servir per maquillar el marcador.
El partit va començar amb el Farners bolcat a l'atac. Els locals sabien que necessitaven sumar els tres punts per sortir de l'atzucac on s'havien ficat i van començar a bombardejar l'àrea de Joel. Òscar, un vell conegut dels vigatans, feia mal entre línies amb la pilota als peus i intentant, amb el seu mig metre, esquivar el bosc de cames visitants. Per les bandes, els de Santa Coloma també trobaven espais i Joel, en un u contra u, es va haver de lluïr abans dels deu minuts de joc. Segons després, però, el porter vigatà va quedar venut en el primer gol local: Saus va fer falta dins l'àrea en un penal indiscutible que Riart va executar. La diana hauria pogut ser reversible sense masses problemes, però al cap de deu minuts el Farners va tornar a marcar i la muntanya de la remuntada es va començar a veure molt més alta. La jugada del segon gol va ser, a més, tan absurda com dolorosa. Puigdesens acabava d'estavellar l'esfèrica al pal amb una rematada de cap, Casas havia fregat el gol amb un xut creuat en l'acció posterior, però, després de tocar l'empat amb la punta dels dits, el porter Blanquerna va servir llarg, Quim Rodríguez va aprofitar la passivitat de la defensa vigatana per controlar l'esfèrica i, finalment, plantar-se davant Joel per abatre'l.
Amb dos gols en contra, tot plegat es va fer molt complicat. A la represa el Vic ho va intentar, però el Farners es replegava bé al darrera i, de fet, va poder sentenciar el partit en dos contracops que Joel va abortar amb bones intervencions. Mentrestant, la resta d'homes de Juvany s'estavellava en el mur de la frustració i tots els córners i xuts rascaven pals i travessers, però no arribaven al fons de la xarxa. Finalment, i a base d'insistència, Puigdesens va aconseguir el gol de l'honor. Era ja el minut 93 i, sense temps per a la reacció, el partit va morir i, amb ell, les possibilitats de rebre la setmana que ve al Peralada a només sis punts.
En les catorze jornades de lliga que el Vic havia disputat fins ara sempre hi havia un "però". I és que sempre es matisava que als vigatans els faltava un partit. I, a base d'anar-ho repetint, gairebé havíem interioritzat que ens faltava fer un darrer tràmit per sumar tres punts més i escalar un parell de posicions a la taula. Però no. Al final el partit que havia de ser un tràmit de tràmit no en va tenir res, més aviat al contrari. El Farners, que venia de quatre derrotes consecutives, va sortir a mossegar, a buscar els tres punts amb la desesperació de qui necessita sumar per agafar oxigen, i el Vic, potser amb el cap a Peralada, no va ser capaç de frenar l'andanada local. Dani Juvany no es cansava de reclamar-ho des de la banda: "Intensitat", però ahir als seus jugadors semblava no sortir-los res malgrat intentar-ho. El Farners va encarrilar la victòria a la primera mitja hora, amb dos gols que pesarien com llosses a l'esquena dels osonencs, que només van perforar la porteria local al minut 93, amb un gol inútil que servir per maquillar el marcador.
El partit va començar amb el Farners bolcat a l'atac. Els locals sabien que necessitaven sumar els tres punts per sortir de l'atzucac on s'havien ficat i van començar a bombardejar l'àrea de Joel. Òscar, un vell conegut dels vigatans, feia mal entre línies amb la pilota als peus i intentant, amb el seu mig metre, esquivar el bosc de cames visitants. Per les bandes, els de Santa Coloma també trobaven espais i Joel, en un u contra u, es va haver de lluïr abans dels deu minuts de joc. Segons després, però, el porter vigatà va quedar venut en el primer gol local: Saus va fer falta dins l'àrea en un penal indiscutible que Riart va executar. La diana hauria pogut ser reversible sense masses problemes, però al cap de deu minuts el Farners va tornar a marcar i la muntanya de la remuntada es va començar a veure molt més alta. La jugada del segon gol va ser, a més, tan absurda com dolorosa. Puigdesens acabava d'estavellar l'esfèrica al pal amb una rematada de cap, Casas havia fregat el gol amb un xut creuat en l'acció posterior, però, després de tocar l'empat amb la punta dels dits, el porter Blanquerna va servir llarg, Quim Rodríguez va aprofitar la passivitat de la defensa vigatana per controlar l'esfèrica i, finalment, plantar-se davant Joel per abatre'l.
Amb dos gols en contra, tot plegat es va fer molt complicat. A la represa el Vic ho va intentar, però el Farners es replegava bé al darrera i, de fet, va poder sentenciar el partit en dos contracops que Joel va abortar amb bones intervencions. Mentrestant, la resta d'homes de Juvany s'estavellava en el mur de la frustració i tots els córners i xuts rascaven pals i travessers, però no arribaven al fons de la xarxa. Finalment, i a base d'insistència, Puigdesens va aconseguir el gol de l'honor. Era ja el minut 93 i, sense temps per a la reacció, el partit va morir i, amb ell, les possibilitats de rebre la setmana que ve al Peralada a només sis punts.