JORDI DE PLANELL, Vic.
El Peralada visitava el Municipal amb uns números que haurien fet tremolar el més optimista. Amb només una derrota i un empat concedits en catorze jornades, intentar sumar contra el líder semblava més una quimera que un objectiu real. El Vic, però, va canviar el xip respecte la setmana passada. Mentalitat, ganes, empenta i control. Això els va faltar al camp del Farners i això els va sobrar ahir als homes de Dani Juvany, que van fer un gran partit davant un conjunt visitant acorralat al darrera, sense capacitat per mossegar. Malgrat el balanç global tan positiu pels de casa, la feina no va ser gens senzilla. Abans del minut cinc, el Peralada ja guanyava gràcies a un gol d'Elias -exvigatà-. I van haver de passar molts minuts abans el Vic no va transformar el seu domini en el gol de l'empat. Finalment, però, la diana que equilibrava la balança va arribar i l'empat a un va ser el resultat final d'un partit que va tenir com a protagonista algú que, en general, hauria de passar desapercebut: l'àrbitre.
Si un equip ha deixat escapar només quatre punts i cinc minuts després del xiulet inicial ja t'ha marcat el primer gol, potser el millor és deixar-ho estar. Però no. Ahir el Vic va demostrar que la lluita té premi. El gol d'Elias, amb un xut creuat amb rosca que Fran no s'esperava, va obrir la llauna ben aviat i va aturdir els de Juvany uns quants minuts. El Peralada, però, ja va desenvolupar la seva estratègia des del principi: homes ben col·locats al darrera, pivots defensius fixats al primer quart de camp i a esperar que vinguin. La tàctica va donar fruits als peradalencs durant una bona part del matx, però sense la contribució de l'àrbitre hauria set menys rendible. Al quart d'hora de joc, després d'un parell d'avisos, Puigdesens va caure a l'àrea en un penal clamorós, després que un central li trepitgés el turmell. Però el col·legiat no va assenyalar res. Fregant la mitja hora, amb el Vic dominant però sense transformar el domini en ocasions, Bauli va igualar el matx al rematar una falta servida per Berrocal des de la dreta. El davanter vigatà va entrar des de darrera i va rematar encara en moviment, però el línier va anul·lar la diana per un fora de joc molt més que dubtós.
A la represa, la bola es va fer una mica més grossa. Els dos equips són conjunts tècnics, que volen jugar a futbol, però, incomprensiblement, van sortir a disputar la segona part amb un total de deu targetes. Això va obligar els visitants a defensar-se encara més enrera, intentant sortir poc a l'atac per evitar contracops locals que poguessin derivar en faltes susceptibles de ser punibles amb targeta. Mentrestant, el Vic ho intentava amb pilotes penjades, faltes i córners, però sempre es topava amb la línia de quatre del Peralada o, en darrera instància, amb Toni Montero. Precisament el porter peraladenc, al 70, va fer caure a Couto a l'interior de l'àrea en una acció que també va semblar penal. El col·legiat, com a la primera part, tampoc va xiular res. Pocs minuts després, però, es va redimir assenyalant la pena màxima per una caiguda de Couto, menys clara que l'anterior però igualment sancionable. Puigdesens no va fallar. Als darrers minuts el Vic ho va seguir intentant, però era incapaç de fer mal més enllà de la línia de tres quarts. Pla, amb una rematada, i Carles Roca, amb un xut creuat, van tenir les ocasions més clares. El Peralada, per la seva banda, va acariciar el segon gol al temps afegit, amb una falta servida per Joel que va llepar la creueta de la porteria de Fran. Finalment, però, els dos conjunts es van repartir els punts d'un enfrontament vibrant i bonic que manté les aspiracions d'ascens vives al Municipal i que certifica el liderat del Peralada.
El Peralada visitava el Municipal amb uns números que haurien fet tremolar el més optimista. Amb només una derrota i un empat concedits en catorze jornades, intentar sumar contra el líder semblava més una quimera que un objectiu real. El Vic, però, va canviar el xip respecte la setmana passada. Mentalitat, ganes, empenta i control. Això els va faltar al camp del Farners i això els va sobrar ahir als homes de Dani Juvany, que van fer un gran partit davant un conjunt visitant acorralat al darrera, sense capacitat per mossegar. Malgrat el balanç global tan positiu pels de casa, la feina no va ser gens senzilla. Abans del minut cinc, el Peralada ja guanyava gràcies a un gol d'Elias -exvigatà-. I van haver de passar molts minuts abans el Vic no va transformar el seu domini en el gol de l'empat. Finalment, però, la diana que equilibrava la balança va arribar i l'empat a un va ser el resultat final d'un partit que va tenir com a protagonista algú que, en general, hauria de passar desapercebut: l'àrbitre.
Si un equip ha deixat escapar només quatre punts i cinc minuts després del xiulet inicial ja t'ha marcat el primer gol, potser el millor és deixar-ho estar. Però no. Ahir el Vic va demostrar que la lluita té premi. El gol d'Elias, amb un xut creuat amb rosca que Fran no s'esperava, va obrir la llauna ben aviat i va aturdir els de Juvany uns quants minuts. El Peralada, però, ja va desenvolupar la seva estratègia des del principi: homes ben col·locats al darrera, pivots defensius fixats al primer quart de camp i a esperar que vinguin. La tàctica va donar fruits als peradalencs durant una bona part del matx, però sense la contribució de l'àrbitre hauria set menys rendible. Al quart d'hora de joc, després d'un parell d'avisos, Puigdesens va caure a l'àrea en un penal clamorós, després que un central li trepitgés el turmell. Però el col·legiat no va assenyalar res. Fregant la mitja hora, amb el Vic dominant però sense transformar el domini en ocasions, Bauli va igualar el matx al rematar una falta servida per Berrocal des de la dreta. El davanter vigatà va entrar des de darrera i va rematar encara en moviment, però el línier va anul·lar la diana per un fora de joc molt més que dubtós.
A la represa, la bola es va fer una mica més grossa. Els dos equips són conjunts tècnics, que volen jugar a futbol, però, incomprensiblement, van sortir a disputar la segona part amb un total de deu targetes. Això va obligar els visitants a defensar-se encara més enrera, intentant sortir poc a l'atac per evitar contracops locals que poguessin derivar en faltes susceptibles de ser punibles amb targeta. Mentrestant, el Vic ho intentava amb pilotes penjades, faltes i córners, però sempre es topava amb la línia de quatre del Peralada o, en darrera instància, amb Toni Montero. Precisament el porter peraladenc, al 70, va fer caure a Couto a l'interior de l'àrea en una acció que també va semblar penal. El col·legiat, com a la primera part, tampoc va xiular res. Pocs minuts després, però, es va redimir assenyalant la pena màxima per una caiguda de Couto, menys clara que l'anterior però igualment sancionable. Puigdesens no va fallar. Als darrers minuts el Vic ho va seguir intentant, però era incapaç de fer mal més enllà de la línia de tres quarts. Pla, amb una rematada, i Carles Roca, amb un xut creuat, van tenir les ocasions més clares. El Peralada, per la seva banda, va acariciar el segon gol al temps afegit, amb una falta servida per Joel que va llepar la creueta de la porteria de Fran. Finalment, però, els dos conjunts es van repartir els punts d'un enfrontament vibrant i bonic que manté les aspiracions d'ascens vives al Municipal i que certifica el liderat del Peralada.