JORDI DE PLANELL, Vic.
"Si la setmana que ve juguem a Badalona com avui amb el Peralada, guanyarem. Si anem com la setmana passada, no". Aquesta frase resumeix la idea que es podria extreure dels darrers dos partits de la UE Vic: amb l'actitud es guanyen o es perden els enfrontaments a Primera Catalana. Un jugador blanc-i-vermell pronunciava aquesta sentència diumenge passat, al sortir del Municipal havent esgarrapat un punt contra el Peralada. Una setmana enrera, en canvi, els vigatans havien perdut en un mal partit al camp del Santa Coloma de Farners. I és que en aquesta categoria cap rival és fàcil ni res és el que sembla. Si fa quinze dies sumar els tres punts contra el Farners semblava un tràmit i, en canvi, treure quelcom positiu contra el líder semblava una quimera, a dia d'avui ha quedat demostrat que els pronòstics sempre fallen. Al món del futbol això és una regla general, però en aquesta categoria encara més.
Precisament per tot plegat, el Vic anirà demà al camp del Pomar amb peus de plom. El rival, el Canyelles, ha ascendit aquest any a Primera Catalana i és quinzè amb tretze punts que ha sumat guanyant tres partits i empatant-ne quatre. A principi de temporada, l'objectiu dels barcelonins -que tenen la casa en obres i ara juguen a Badalona- era la permanència i a mesura que han anat passant les jornades s'ha anat ratificant. Amb un inici irregular, el Canyelles s'ha acostumat progressivament a la categoria i rebrà el Vic després de certificar tres jornades consecutives sense conèixer la derrota i havent marcat nou gols en els darrets 270 minuts. El seu màxim ariet és Antonio Casulleras, disponible i amb la canya apunt per sorprendre demà a Fran.
El Vic, per la seva banda, ja gairebé disposa de tots els efectius. Si la setmana passada tres jugadors es van haver de mirar el partit des de la grada, demà ja només un es quedarà a l'infermeria: Pol Coll i Adrià Tuneu tornen a estar disponibles per a Dani Juvany, però Peque continua amb el turmell esquerre envenat.
Amb pràcticament tota la pólvora i amb la lliçó ben apresa, els osonencs sortiran demà a les dotze al camp del Pomar per intentar sumar tres punts més en el què serà el darrer partit de l'any. Se'ns dubte la millor manera d'acabar el 2013 seria amb una victòria; quelcom que es convertiria, de pas, en un regal per què els aficionats vigatans es mengin els turrons amb millor sabor de boca.
"Si la setmana que ve juguem a Badalona com avui amb el Peralada, guanyarem. Si anem com la setmana passada, no". Aquesta frase resumeix la idea que es podria extreure dels darrers dos partits de la UE Vic: amb l'actitud es guanyen o es perden els enfrontaments a Primera Catalana. Un jugador blanc-i-vermell pronunciava aquesta sentència diumenge passat, al sortir del Municipal havent esgarrapat un punt contra el Peralada. Una setmana enrera, en canvi, els vigatans havien perdut en un mal partit al camp del Santa Coloma de Farners. I és que en aquesta categoria cap rival és fàcil ni res és el que sembla. Si fa quinze dies sumar els tres punts contra el Farners semblava un tràmit i, en canvi, treure quelcom positiu contra el líder semblava una quimera, a dia d'avui ha quedat demostrat que els pronòstics sempre fallen. Al món del futbol això és una regla general, però en aquesta categoria encara més.
Precisament per tot plegat, el Vic anirà demà al camp del Pomar amb peus de plom. El rival, el Canyelles, ha ascendit aquest any a Primera Catalana i és quinzè amb tretze punts que ha sumat guanyant tres partits i empatant-ne quatre. A principi de temporada, l'objectiu dels barcelonins -que tenen la casa en obres i ara juguen a Badalona- era la permanència i a mesura que han anat passant les jornades s'ha anat ratificant. Amb un inici irregular, el Canyelles s'ha acostumat progressivament a la categoria i rebrà el Vic després de certificar tres jornades consecutives sense conèixer la derrota i havent marcat nou gols en els darrets 270 minuts. El seu màxim ariet és Antonio Casulleras, disponible i amb la canya apunt per sorprendre demà a Fran.
El Vic, per la seva banda, ja gairebé disposa de tots els efectius. Si la setmana passada tres jugadors es van haver de mirar el partit des de la grada, demà ja només un es quedarà a l'infermeria: Pol Coll i Adrià Tuneu tornen a estar disponibles per a Dani Juvany, però Peque continua amb el turmell esquerre envenat.
Amb pràcticament tota la pólvora i amb la lliçó ben apresa, els osonencs sortiran demà a les dotze al camp del Pomar per intentar sumar tres punts més en el què serà el darrer partit de l'any. Se'ns dubte la millor manera d'acabar el 2013 seria amb una victòria; quelcom que es convertiria, de pas, en un regal per què els aficionats vigatans es mengin els turrons amb millor sabor de boca.