JORDI DE PLANELL, La Jonquera.
El Municipal de La Jonquera és un camp amb història. Té una tribuna petita que recorda per l'estructura a les graderies de fa cinquanta anys. Tot plegat té el seu encant, amb la gespa natural reblant el clau i amb la tramuntada com a bandera. Però és clar, encara que sigui un lloc bonic de visitar perquè et recorda els estadis que la gespa artificial ha anat deixant enrera, no és el millor dels espais per practicar futbol. I el Vic, que és un dels pocs equips que opta pel joc de toc, ho va notar. I molt. Un dels tècnics vigatans deia abans de començar el partit que la pilota semblava un conill quan rodava pel terreny de joc perquè no parava de botar. I aquest fet, malgrat que els vigatans ja el sabien abans de viatjar a tocar de la frontera, va marcar un enfrontament en què el futbol va brillar per la seva absència. En aquest tipus de partits cal una genialitat o encert per fer un gol i endur-se els tres punts cap a casa. I qualsevol dels dos equips l'hauria pogut fer. Però, finalment, qui va tenir l'encert va ser Pep Puigdesens, que va caçar una pilota al segon pal per convertir-la en l'únic gol del partit.
La primera part va ser suporífera. De quaranta-cinc minuts només se'n poden rescatar quatre ocasions amb contagotes. Amb la pilota girant sense cap control sobre la gespa, els dos equips es preocupaven més de no encaixar cap gol per arribar al final amb possibilitats de marcar que no pas de buscar la porteria rival. La primera oportunitat clara pel Vic va arribar després d'una errada del porter local, que va refusar malament la pilota: Puigdesens va caçar l'esfèrica, va driblar Ricart, però es va escorar tant a l'esquerra que la seva rematada va sortir massa creuada. La Jonquera, ben col·locada al darrera però estèril al davant, va poder marcar a la mitja hora de joc, en una internada de David per la banda que Fran va desbaratar. Seria la millor ocasió dels locals en tot el partit. Just abans del descans, el Vic encara va tenir una última oportunitat amb un dos contra un de Roquet i Puigdesens. El primer dels dos davanters, però, va dubtar entre xutar o cedir la pilota i, finalment, va engaltar un tret que no va sorprendre Ricart.
A la represa, la dinàmica semblava no canviar. El Vic intentava construir des del mig del camp, però La Jonquera i la gespa destruïen tot el que creava. Mentrestant, els locals buscaven les seves opcions al contracop o amb futbol directe, però en tota la segona part només van ser capaços de fer una rematada amb perill que, a més, no va trobar porteria. El Vic necessitava una genialitat de Puigdesens per perforar la porteria contrària. I, dos minuts abans del 70, va arribar. Roger Segalés va controlar l'esfèrica per la banda esquerra, va centrar la pilota al segon pal i allà hi havia el "killer" vigatà per enviar-la al fons de la xarxa amb una rematada de manual. Els darrers vint minuts no van tenir més història. Els vigatans es defensaven i La Jonquera buscava fer mal a través del joc directe, en una espècie de bombardeig de centrades que generava inquietud però no perill real. Finalment, el Vic es va endú tres punts que el situen de nou en la lluita per les places de promoció: ara estan a sis punts i la setmana que ve el Girona B visita el Municipal. Com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible.
El Municipal de La Jonquera és un camp amb història. Té una tribuna petita que recorda per l'estructura a les graderies de fa cinquanta anys. Tot plegat té el seu encant, amb la gespa natural reblant el clau i amb la tramuntada com a bandera. Però és clar, encara que sigui un lloc bonic de visitar perquè et recorda els estadis que la gespa artificial ha anat deixant enrera, no és el millor dels espais per practicar futbol. I el Vic, que és un dels pocs equips que opta pel joc de toc, ho va notar. I molt. Un dels tècnics vigatans deia abans de començar el partit que la pilota semblava un conill quan rodava pel terreny de joc perquè no parava de botar. I aquest fet, malgrat que els vigatans ja el sabien abans de viatjar a tocar de la frontera, va marcar un enfrontament en què el futbol va brillar per la seva absència. En aquest tipus de partits cal una genialitat o encert per fer un gol i endur-se els tres punts cap a casa. I qualsevol dels dos equips l'hauria pogut fer. Però, finalment, qui va tenir l'encert va ser Pep Puigdesens, que va caçar una pilota al segon pal per convertir-la en l'únic gol del partit.
La primera part va ser suporífera. De quaranta-cinc minuts només se'n poden rescatar quatre ocasions amb contagotes. Amb la pilota girant sense cap control sobre la gespa, els dos equips es preocupaven més de no encaixar cap gol per arribar al final amb possibilitats de marcar que no pas de buscar la porteria rival. La primera oportunitat clara pel Vic va arribar després d'una errada del porter local, que va refusar malament la pilota: Puigdesens va caçar l'esfèrica, va driblar Ricart, però es va escorar tant a l'esquerra que la seva rematada va sortir massa creuada. La Jonquera, ben col·locada al darrera però estèril al davant, va poder marcar a la mitja hora de joc, en una internada de David per la banda que Fran va desbaratar. Seria la millor ocasió dels locals en tot el partit. Just abans del descans, el Vic encara va tenir una última oportunitat amb un dos contra un de Roquet i Puigdesens. El primer dels dos davanters, però, va dubtar entre xutar o cedir la pilota i, finalment, va engaltar un tret que no va sorprendre Ricart.
A la represa, la dinàmica semblava no canviar. El Vic intentava construir des del mig del camp, però La Jonquera i la gespa destruïen tot el que creava. Mentrestant, els locals buscaven les seves opcions al contracop o amb futbol directe, però en tota la segona part només van ser capaços de fer una rematada amb perill que, a més, no va trobar porteria. El Vic necessitava una genialitat de Puigdesens per perforar la porteria contrària. I, dos minuts abans del 70, va arribar. Roger Segalés va controlar l'esfèrica per la banda esquerra, va centrar la pilota al segon pal i allà hi havia el "killer" vigatà per enviar-la al fons de la xarxa amb una rematada de manual. Els darrers vint minuts no van tenir més història. Els vigatans es defensaven i La Jonquera buscava fer mal a través del joc directe, en una espècie de bombardeig de centrades que generava inquietud però no perill real. Finalment, el Vic es va endú tres punts que el situen de nou en la lluita per les places de promoció: ara estan a sis punts i la setmana que ve el Girona B visita el Municipal. Com deia el poeta, tot està per fer i tot és possible.