JORDI DE PLANELL, Vic.
Vic i Guíxols van donar una alegria als aficionats vigatans quan van convertir la darrera mitja hora d'enfrontament en un partit trepidant, d'anades i vingudes, amb ocasions per tots dos. El futbol i el ritme van arribar una hora després del xiulet inicial, perquè tota la primera fase del matx va semblar una repetició del partit contra el Lloret del cap de setmana passat. Al Vic se li van aparèixer tots els fantasmes quan, a mitja hora pel final, Garrido va avançar els visitants. Semblava que, una altra vegada, els vigatans ensopegarien amb un equip de la part baixa. Un gol de Chico a la seva porteria i una rematada de manual de Segalés, però, van capgirar el resultat en poc menys de cinc minuts. El Guíxols, desesperat, no va ser capaç de concretar ocasions de perill i va veure com se li escapava de les mans una victòria que ja assaboria.
El Guíxols va arribar al Municipal amb el crèdit suficient per donar la sorpresa. La setmana passada els de la Selva havien guanyat el Granollers a casa i continuaven vius en la lluita per la permanència. Malgrat tot, els visitants van demostrar ràpidament perquè només han fet 39 gols en 30 jornades i, amb l'exepció notable de Carlos Gómez, eren incapaços de desbordar o generar perill. El Municipal, un camp gran on trobar espais és fàcil, es convertia en un requadre petit quan els homes defensius del Vic es replegaven. Per això, i sense idees ni capacitat de creació, el Guíxols només inquietava Fran amb xuts llunyans o amb comptades rematades.
A la represa, el partit es va trencar al 63, quan el col·legiat va assenyalar un penal molt clar sobre Pol Coll. Puigdesens va ser l'encarregat de transformar la pena màxima, però va fallar en l'execució. I, com tant passa en el futbol, de l'un a zero es va passar al zero a un. El Guíxols, que ja es veia a remolc en el marcador, va convertir una jugada estèril per la banda en petroli: Fran va fallar en el refús d'una centrada de Gómez, cap defensa blanc-i-vermell va ser capaç de refusar l'esfèrica quan va caure morta al segon pal i tot aquest desconcert el va aprofitar Garrido per avançar el seu equip. El Vic, que malgrat no jugar-se res en aquest tram final de temporada vol tancar el campionat amb dignitat, tornava a ensopegar amb la pedra de sempre: els equips de la part baixa. En el 76, però, Pol Coll va inventar-se una internada per la banda esquerra i, apurant la línia de calç, va centrar l'esfèrica al segon pal sense possibilitat de trobar rematador. Chico, que acabava d'entrar, no va veure que a la seva esquena només hi havia corrent d'aire i va intentar refusar l'esfèrica enviant-la al fons de la xarxa. Mala sort. I al 79, la cirereta de la remuntada: Berrocal va servir un córner des del banderí esquerre que Segalés va convertir en gol amb una gran rematada. I aquí es va acabar la història. Amb quinze minuts el Vic va fer la feina que no havia estat capaç de fer amb 60 i el Guíxols va marxar del Municipal enfonsat a la taula i anímicament.
Vic i Guíxols van donar una alegria als aficionats vigatans quan van convertir la darrera mitja hora d'enfrontament en un partit trepidant, d'anades i vingudes, amb ocasions per tots dos. El futbol i el ritme van arribar una hora després del xiulet inicial, perquè tota la primera fase del matx va semblar una repetició del partit contra el Lloret del cap de setmana passat. Al Vic se li van aparèixer tots els fantasmes quan, a mitja hora pel final, Garrido va avançar els visitants. Semblava que, una altra vegada, els vigatans ensopegarien amb un equip de la part baixa. Un gol de Chico a la seva porteria i una rematada de manual de Segalés, però, van capgirar el resultat en poc menys de cinc minuts. El Guíxols, desesperat, no va ser capaç de concretar ocasions de perill i va veure com se li escapava de les mans una victòria que ja assaboria.
El Guíxols va arribar al Municipal amb el crèdit suficient per donar la sorpresa. La setmana passada els de la Selva havien guanyat el Granollers a casa i continuaven vius en la lluita per la permanència. Malgrat tot, els visitants van demostrar ràpidament perquè només han fet 39 gols en 30 jornades i, amb l'exepció notable de Carlos Gómez, eren incapaços de desbordar o generar perill. El Municipal, un camp gran on trobar espais és fàcil, es convertia en un requadre petit quan els homes defensius del Vic es replegaven. Per això, i sense idees ni capacitat de creació, el Guíxols només inquietava Fran amb xuts llunyans o amb comptades rematades.
A la represa, el partit es va trencar al 63, quan el col·legiat va assenyalar un penal molt clar sobre Pol Coll. Puigdesens va ser l'encarregat de transformar la pena màxima, però va fallar en l'execució. I, com tant passa en el futbol, de l'un a zero es va passar al zero a un. El Guíxols, que ja es veia a remolc en el marcador, va convertir una jugada estèril per la banda en petroli: Fran va fallar en el refús d'una centrada de Gómez, cap defensa blanc-i-vermell va ser capaç de refusar l'esfèrica quan va caure morta al segon pal i tot aquest desconcert el va aprofitar Garrido per avançar el seu equip. El Vic, que malgrat no jugar-se res en aquest tram final de temporada vol tancar el campionat amb dignitat, tornava a ensopegar amb la pedra de sempre: els equips de la part baixa. En el 76, però, Pol Coll va inventar-se una internada per la banda esquerra i, apurant la línia de calç, va centrar l'esfèrica al segon pal sense possibilitat de trobar rematador. Chico, que acabava d'entrar, no va veure que a la seva esquena només hi havia corrent d'aire i va intentar refusar l'esfèrica enviant-la al fons de la xarxa. Mala sort. I al 79, la cirereta de la remuntada: Berrocal va servir un córner des del banderí esquerre que Segalés va convertir en gol amb una gran rematada. I aquí es va acabar la història. Amb quinze minuts el Vic va fer la feina que no havia estat capaç de fer amb 60 i el Guíxols va marxar del Municipal enfonsat a la taula i anímicament.