Carla Pagespetit, Vic

Dilluns dia 20, a un quart de vuit de la tarda, tenia lloc al Estadi Municipal de Vic una conferencia d’Oriol Riera, davanter del Deportivo de la Coruña. El jugador va explicar als jugadors del Vic Riuprimer REFO F.C. les seves experiències futbolístiques més interessants, i els menuts també van tenir l’oportunitat de fer-li algunes preguntes.

El club va organitzar aquesta trobada perquè els petits veiessin que tot és possible, i poder compartir les seves experiències com a jugador professional. Just això explicava Oriol Riera, qui animava als nens a seguir amb els seus somnis. “Tot costa però amb esforç tot es pot fer” explicava el davanter.

Tot hi així, reforçava la idea aconsellant no deixar mai enrere altres coses. “Els jugadors que estan a primera divisió no son cracks, han de treballar dia a dia per poder mantenir la seva carrera, perquè arribarà un dia que tot s’acabarà.” El crack recordava que mai s’ha de deixar els estudis de banda i que cal “tenir molt clar això, ja que a la vida no nomes hi ha el futbol“.

El club vigatà va obsequiar al jugador amb una samarreta de l’equip amb el seu nom i dorsal, i intentant convèncer a Oriol perquè tornés al club dels seus inicis. Així va acabar una jornada plena d’emocions per els petits. Una trobada marcada per la humiltat, la proximitat, les rialles i els bons consells del jugador.

Assentats a la gespa però hi havia uns nens curiosos i sense pèls a la llengua que intentaven treure suc a tot el que el jugador explicava. Entregats i apassionats, deixaven anar aquelles preguntes que els hi rondaven per el cap. “Com se sent jugant a camps tan importants com el Camp Nou?”, “Quin entrenador t’ha agradat més?”, “Quin ha estat el teu pitjor moment a nivell futbolístic?”.

Les preguntes i les seves respostes

Quin ha estat el millor moment en la teva carrera?

Crec que en venen de millors encara, però amb l’Osasuna vaig viure el meu millor any, a nivell professional i a nivell personal.

Com se sent jugant a camps tan importants per el Camp Nou?

Allà el que ens fan és un “rondo” i quan podem toquem la pilota. Uns dels camps més impressionants son els del Sevilla i el Betis, per exemple, on hi ha una gran passió i se sent el futbol. Allà gaudeixes del joc

Quin ha estat el jugador més difícil que t’ha marcat?

Hi ha dos tipus de centrals: els que els hi agrada la pilota i no jugar, i per altra banda, els que els hi agrada jugar i no la pilota. Sergio Ramos, per mi és el millor central. Els mes complicats, però en general, són els que no els hi agrada la pilota i són mes difícils de passar.

Quin ha set el pitjor moment en la teva carrera?

Pitjor cap, difícil molts. Per exemple quan era petit amb 18-19 anys, vaig haver de decidir si deixar el futbol o emprendre la meva carrera fora. Vaig haver de decidir si deixar els estudis o no. A nivell futbolístic et pots trobar moments difícils però sempre els superes i segueixes endavant.

Quin ha estat el teu millor amic a nivell futbolístic?

D’amics al camp n’hi han molt pocs. Un que tinc com a amic es el Sergio, porter del Celta, qui fins hi tot ha estat de vacances aquí Vic. Vam estar passejant per la Plaça Major, si t’hi haguessis fixat una mica més ens hauries vist.

A quin equip jugaves a Anglaterra?

Al Wigan Athletic,  Un equip de la província de Manchester. Jugava a la Championship, era un projecte per pujar a primera però no va poder ser. De totes maneres, allà hi vaig estar molt poc temps perquè no hi estava bé, a nivell personal. Costa molt per a la família estar fora.

En quin equip has marcat mes gols?

A segona divisió 18 amb l’Alcorcón, i amb l’Osasuna 13. De totes maneres, va ser durant la meva etapa en el futbol base quant era Benjamí que vaig marcar 101 gols en una temporada, amb L’Escola Futbol Osona jugant al Maracanà.

Quin es el teu propòsit futbolístic per l’any que ve?

Estaré al mateix equip ja que encara em queden dos anys de contracte, a no ser que em facin fora per motius estranys. Aquesta temporada no he jugat gaire, he marcat algun gol però no he jugat gaire, així que el meu objectiu es jugar mes.

Has patit mai alguna lesió en la teva carrera?

Si, i va ser un dels pitjors moments de la meva carrera i de la que en vaig aprendre molt. Quan era adolescent, durant la meva etapa amb el barça vaig tenir un accident de moto i em vaig trencar els lligaments, que encara tinc trencats. Va ser una desobediència, sabia que ho tenia prohibit, i com a conseqüència vaig estar vuit mesos de baixa i no va ser possible la meva convocatòria amb la Selecció Espanyola. D’aquesta experiència en vaig aprendre molt.

Quin entrenador t’ha agradat mes?

Hi ha dos entrenadors que van ser molt importants, i els dos van ser en la meva etapa a l’Alcorcón, el primer va ser Anquela, qui em va ensenyar a ser mes important que el jugador que tenia davant. El segon any a l’Alcorcón, Bordalás, em va ensenyar alguns moviments com a davanter molt concrets que em van ajudar a fer mes gols.

Algú del teu equip et queia malament?

En la vida no tothom et caurà bé i no pots ser amic de tothom però el més important és el respecte. És molt important tenir respecte cap als companys de professió. En el futbol tens pocs amics i pocs enemics, el que tens molt sobretot son companys.

Quin és el company amb el que t’entenies més al terreny de joc?

Amb els jugadors amb els que m’he entès més són els mitges puntes que busquen el millor per l’equip, i no pensen en ells mateixos. Si us haig de dir alguns noms aquests seriem per exemple Juli o De Las Cuevas.